miércoles, 2 de julio de 2014

ELS TAXISTES, UBER, LES SMARTS CITIES I NED LUDD


Que tenen que veure aquestes 4 coses?, els taxistes, la “ciberempresa” Uber, la “smart city” i en Nedd Ludd?... pot semblar que no, però a la llum del conflicte del dia 11 de juny penso que queda clar que els lligams ens agafaran abans del que ens pensem.

ELS TAXISTES, són, majoritàriament, treballadors per compte propi, autònoms... hores d'ara son aproximadament uns 8.000 autònoms a l’àrea de Barcelona, front uns 3.000 assalariats. Encara que els autònoms tenen un lent, però constant descens, mentre que els assalariats (les empreses) van creixent. Les empreses es van fent fortes, mentre que els autònoms s’arruïnen aclaparats per costos, taxes i impostos (algunes dades del sector).
Ningú coneix un taxista autònom (ni assalariat) que s'hagi fet ric treballant, en canvi si que sabem de les seves esgotadores jornades laborals (la jornada legal per un taxi autònom amb un conductor és de 12 hores!!!), calendaris laborals saturats, despeses corrents elevades i abusos  diversos al voltant de la homologació del vehicle i dels diferents instruments necessaris, un comptador (no més complex que un smartphone) sovint supera els 3.000€, o la impressora de rebuts, que costa més de 500€ i que hauria de costar menys de 100. Els taxistes necessiten una llicència (amb un cost aproximat del d'un pis petit), un permís de conduir especial, no tenir antecedents penals, aprovar un examen, un vehicle homologat...
En resum molts requisits, moltes despeses, molta feina i uns ingressos molt magres... i una amenaça permanent de canvi en les condicions de treball d'una manera indeterminada.
D'una manera més o menys real, més o menys imaginària hi ha un sentiment, entre els autònoms, de controlar el propi treball (encara que sigui mitjançant la auto explotació), això els dona un sentiment de pertinència, d'ofici que és difícil de trobar en altres sectors.
Sentiment profundament qüestionat per molts factors, per exemple per els super-controladors taxímetres que actualment vigilen les aturades (han de ser al menys d'una hora), de les aturades accidentals (com a màxim 1 minut, sinó computen com una hora)... aquests taxímetres poden afinar més, i s'ens dubte s'afinaran, sols cal connectar-los a la xarxa per poder vigilar en temps real l'activitat del taxista (des de l'IMT els autònoms i des de cada empresa els assalariats), per no parlar del geoposicionament.


Amb totes les deficiències que om pugui enumerar, els taxistes han estat un sector combatiu i “peleón”, igual que els camioners i altres treballadors del transport, la logística i la missatgeria.
La darrera vaga contra Uber n’ha estat una demostració ( enllaç amb els taxistes de CNT), ha sigut minimitzada per els mas-merda, però ha generat una reacció de cronistes, tertulians, enteraos ( blog del gurú Enrique Dans, mentor de Democracia Real Ya) i professors del Massachuset Institute o Technology (el PAIS 23-6-2014 "la vida en la ciudad de UBER"), que semblen indicar el contrari, i que una vaga a nivell europeu els preocupa, fins i tot els acolloneix.

UBER la irrupció de la “economia col·laborativa” (www.consumocolaborativo.com) és, sens dubte, la major estafa de l'anomenada economia digital, junt amb la “desmaterialització” i el “cognitariat”.
Uber organització col·laborativa?... amb Google com major accionista?,     situada en una posició molt avantatjosa com suggeriment al Google Maps?, economia col·laborativa valorada en 18.000 milions de dòlars!!... els pringats col·laborem a fer més rics als rics.
No es tracta de petits emprenedors, ni de formules tecnològiques genials, de fet la tecnologia emprada és molt usual i no te res d'innovador, el que segurament és “innovador” i “emprenedor” (superb i cobdiciós) és el que ells anomenen model de negoci. Un model en el que el treballador perd control sobre la seva activitat (pèrdua de control que ja ens ve dels tallers del segle XVII), on aquests es fa càrrec de totes les despeses (vehicle, combustible, segurs, quotes socials...), però que depèn de la “plataforma col·laborativa” per obtenir activitat amb un cost força alt (un 20% no és poc!!).
Altres innovadors i emprenedors (superbs i cobdiciosos) del sector logístic i de transport actuen d'una manera semblant, tan Blablacar (col·laboratius amb 7,5 milions d'euros en despeses d'implantació a l'Estat Español) com d'altres “app's” de transport...
És molt significatiu que les empreses del taxi, aquelles que tenen molts vehicles, i encara més assalariats, no han dit ni piu en el conflicte amb Uber (al menys les de Barcelona) i han intentat trencar la vaga i seguir treballant. El model d’Uber pot ser un model interessant per aquestes, susceptible de ser imitat i, fins i tot, és molt possible una col·laboració entre les empreses i la multinacional del cotxes amb conductor (Uber Taxi).

LA “SMART CITY”, es tracta d’un terme de “moda” que pot tenir divers interpretacions depenen de l’emissor i el context, però hi ha un cert consens en que es tracta dels nous entorns plens de sensors de tota mena (inclosos els comptadors electrònics de llum, aigua i gas, les terminals de pagamnet amb tergeta, les dades que es guarden dels telèfons, l’activitat a internet...)  governats per software “experts” mitjançant explotació “Big Data” de les dades recol·lectades i sistemes “d’intel·ligència artificial” (smart merda).
No hi ha alcalde que no vulgui que la seva ciutat o poble sigui smart, i no hi ha corporació o institució de govern (especialment les diverses policies i cossos de seguretat) que no vulgui ficar ma en la recol·lecció de dades de la “smart city”.
Hauríem de tenir clares les implicacions orwellianas d’aquesta ubiqüitat en la captura de dades, i entre aquestes implicacions potser les menys conegudes són  els canvis que comportaran en les condicions de treball i en el control de la “vida laboral”.
En principi tot el que queda dins d’una fàbrica  d’un establiment de producció, d’una oficina...no formaria part de la “smart city”. Encara que des de la darrera fira industrial de Hannover (ara fa uns dies) s’està posant de moda la idea de la “indústria 4.0” (la quarta revolució industrial), aquest terme sembla que arracona el d’internet industrial i el de smart industry. Així que la ciutat farcida de sensors afecta sobretot als treballadors que exerceixen les seves tasques a l’espai públic, gent vinculada sobretot als serveis urbans i als transports.
Els treballadors de la recollida de residus i la neteja urbana ja fa temps que pateixen la ““smart city””.
El primer va ser la geolocalització (GPS) en tot moment dels vehicles (inclosos en molts casos els carrets dels escombriaires) i el següent el seguiment automàtic d’itineraris i temps de cada operació, el ritme de treball i els temps dedicats a cada zona.
El segon la introducció dels camions robotitzats de recollida de càrrega lateral, i sobretot  bilateral (sistema easy) on el conductor és l’únic operador de la recollida en condicions de solitud i de responsabilitat d’una operació mecànica a la vorera.
Ara es comença a implantar els “smart contenidors”, contenidors proveïts de sensors d’omplerta que envien dades a un ordinador que optimitza els recorreguts de recollida (no buidant els que no estan prou plens), això suposa un recorregut diferent cada dia i una total incertesa d’horaris i de calendari laboral.
El tercer, instal·lar als carrers càmeres de vídeo i fotogràfiques, més o menys intel·ligents (especialment lectors de matrícules) i diferents tipus de control tecnològic de l'aparcament de càrrega i descàrrega.
Totes aquestes “innovacions” van especialment dirigides als treballadors que usen l'espai públic (transportistes, distribuïdors, missatgers, taxistes...), en sa majoria treballadors autònoms més o menys lligats (cada cop més) a empreses, del que resulta una doble explotació. El control smart de l'espai públic acaba beneficiant a grans empreses que l'usen com jaciment lucratiu de treball a baix cost.
A partir d’aquí qualssevol cosa és susceptible de ser sensoritzada, per exemple les diabòliques escombres amb un sensor de moviment, que poden registrar el nombre d’escombrades, la freqüència d’aquestes i l’instant en que s’ha realitzat cada una, informació que creuada amb el GPS del carret d’escombriaire permet conèixer quan i com s’ha anat escombrant la ciutat....
Els treballadors de la recollida de residus i la neteja vària (aviat tota mena de transports) no poden parar ni un moment “l’ull de l’amo” no els perd de vista, sense cap mena de dubte el cavall s’engreixarà.
Un procés semblant tenen els treballadors del manteniment del verd urbà i bastant menys els d’altres feines que es desenvolupen als espais públics de les ciutats, com per exemple els treballadors de l'enllumenat públic.
Per fer-nos una idea de la pressió d’aquesta mena de treball, tenim que mentre els accidents laborals al ram de la construcció van ser de 7 per cada 100 treballadors, a la recollida de residus va ser de 13 i a la neteja viària de 9. En quant a les hores de baixa per treballador a la construcció van ser de 50 hores anuals, mentre que a la neteja viària van ser de 72, al manteniment del verd urbà de 70 i a la recollida de residus de 57.
Un altra sector que es basa en l’espai públic, en el carrer, és el de la logística, aquí estem en el regne del GPS i de les modificacions dels itineraris (i dels horaris) sobre la marxa.
No sols la distribució més convencional, també tot el rang de serveis de paqueteria... cal destacar que la mateixa UBER  (i suposem que d’altres) està preparant un servei d’aquest tipus. En aquest cas la il·legalitat de transportar viatgers desapareixeria i la situació dels missatgers retrocediria a la època anterior al contracte mercantil de serveis...

NEDD LUDD (Ned Ludd) va ser un treballador d’Anglaterra que va destruir una màquina tèxtil per combatre la modificació de les condicions del seu treball. En que consistien aquestes modificacions?... la introducció del treball maquinista va suposar l’aparició de la fàbrica, això va voler dir que a més de perdre el control sobre la producció (canvis en ritmes, en quantitat de producció, en temps de execució... per tant en la remuneració) es van veure sotmesos a la disciplina fabril, horaris llargs i rígids, dissociació amb els cicles naturals de llum i de les estacions...( resistencia obrera al treball).
Un dels elements fonamentals per la implantació dels sistema fabril va ser el rellotge, primer rellotge en mans del porter de l’entrada, desprès rellotge de fitxar i els cronòmetres dels cronoanalistes... avui hi ha rellotges arreu, qualsevol giny connectat a la xarxa te un rellotge... el rellotge del GPS del vehicle, el del ordinador, el del telèfon.... ara ja no cal que ens tanquin la porta de la fàbrica per no poder entrar tard o sortir d’hora; el mon de les smart i de les tics fa que els seus murs s’estenguin arreu, sols hi ha una manera de sortir...
En aquest marc trobem la reacció del taxistes, especialment dels de Barcelona, de fa unes setmanes, però també la dels treballadors de l’enllumenat del barri de Sant Martí a Barcelona el desembre de 2012 o el conflicte de la regulació semafòrica a Barcelona el juliol de 1997, resistències luddites a un mon en el que no volem viure.
En tots els casos no acabem de trobar el nostre martell luddita, ni arribem a ser prous, ni tenim el grau de coneixement i de comunicació necessari... però no deixa de ser un inici. En un mon hiperconnectat, on ja tot depèn de les xarxes de tecnologies de la comunicació, ha de resultar senzill interrompre-les en un punt, i una interrupció en un punt pot donar lloc a conseqüències inesperades en multitud d’altres.
 
 
SALUT I BON VIATGE.
 
 
 
 

BARCELONA SE QUEDÓ SIN TAXIS POR LA PROTESTA CONTRA UBER


El Instituto del Taxi dice que el seguimiento del paro, convocado por CNT y la plataforma Élite, fue "prácticamente total"

EL PAIS-ALBERT GARCIA
Solo habían convocado un sindicato y una plataforma creada hace apenas cuatro meses, pero el seguimiento de la huelga fue total. Ayer resultó imposible encontrar un solo taxi en Barcelona. El éxito de convocatoria de CNT y Elite fue rotundo.
“El seguimiento de la huelga ha sido prácticamente total”, según apuntó ayer el Instituto Metropolitano del Taxi (IMT). Los puntos con más demanda de vehículos, como hospitales, el aeropuerto o lugares turísticos y hoteles quedaron sin servicio. A pesar de que la convocatoria no era unitaria, la reclamación del colectivo sí que lo es: exigen que la plataforma Uber —que permite contratar viajes por internet— deje de operar porque consideran que se trata de competencia desleal.

Durante la jornada de huelga, cerca de 2.000 taxistas se manifestaron por el centro de Barcelona —la única ciudad española donde opera Uber— para reclamar al Gobierno que inhabilite esta aplicación. Silbidos, petardos y gritos de “¡El taxi unido jamás será vencido!” protagonizaron la marcha en la que destacó la organización de los manifestantes, que formaron grupos de “seguridad” para controlar que no hubiera incidentes. Desde la CNT advirtieron que con Uber “miles de taxistas corren el riesgo de perder su trabajo, ya que la oferta de transporte puede dispararse sin control”.
Convocada por la plataforma Élite, la manifestación partió desde la plaza Catalunya poco después de las once de la mañana. “Es mentira que estemos en contra de la tecnología. Estamos en contra del trabajo ilegal”, aseguró ayer Jordi Vaz, taxista desde hace cinco años. El vehículo blanco de Darío Pascual destacaba entre la decena de taxis que encabezaba la marcha: “Uber aún no funciona en Valencia, pero he venido porque entiendo que es un problema de todos. Allí hay ignorancia en el sector con respecto al peligro que supone esta aplicación, que es la muerte del taxi”.
Los taxistas recorrieron Paseo de Gràcia en dirección a la Delegación del Gobierno. Una vez allí, entregaron un documento en el que explican las consecuencias de una posible legalización de Uber. La intención es que llegue a las manos del ministro de Economía, Luis de Guindos, que hace dos semanas aseguró que el sector del taxi debía “adaptarse a las nuevas tecnologías” para competir “en igualdad de condiciones” con la aplicación.
Élite anunció otro paro después del verano. “Han sido cuatro meses de mucha actividad y los compañeros han perdido recaudación”, explicó Miguel Medina, miembro de Élite. “Ya tenemos decidida la fecha pero preferimos no revelarla, aunque la lógica nos dice cuándo va a ser”, precisa.
La ministra de Fomento, Ana Pastor, que ayer visitó Cataluña, apuntó que cualquier empresa que quiera entrar a formar parte del sector del transporte tiene que “atenerse a las reglas del juego que hay en este país” y recordó que se debe cumplir la Ley de Ordenación de los Transportes Terrestres (LOTT). Uno de los puntos clave de la ley es que para transportar personas hace falta una licencia especial que, en muchos casos, no tienen los conductores de Uber, según denuncia la IMT, el órgano que gestiona el servicio del taxi en el área metropolitana de Barcelona.

Manifestación en Madrid

EFE
En Madrid, alrededor de un millar de taxistas, unos 4.000 según los convocantes y 400 según la policía, se han manifestado por la Castellana para exigir al Gobierno que no autorice la actividad de empresas como Uber. La protesta contra la "competencia desleal" y el rechazo al "intrusismo" estaba convocada por la Federación Profesional del Taxi de Madrid y UGT-Uniatramc y a ella se han sumado taxistas procedentes de Barcelona, Bilbao, Valencia, Sevilla, Málaga y Valladolid.
La manifestación ha transcurrido sin incidentes. A su conclusión, los taxistas han entregado un manifiesto al Ministerio de Fomento en el que demandan "un posicionamiento tajante y contundente frente a estas prácticas que solo buscan economía sumergida, fraude e ilegalidad".

La Generalitat ya ha abierto cuatro expedientes sancionadores contra la multinacional y se le ha requerido que cese su actividad. En caso contrario, según fuentes del Departamento de Territorio y Sostenibilidad, “se continuarán abriendo expedientes a medida que se detecten nuevas infracciones”. La administración catalana también ha abierto expedientes sancionadores contra cuatro conductores que trabajaban para esta empresa sin tener permiso para transportar personas. A pesar de las sanciones y del requerimento de cese, Uber continua operando.
La empresa anunció ayer a través de un comunicado que su intención es “mantener Barcelona en movimiento y proteger a sus viajeros y conductores asociados”. Pierre-Dimitri Gore-Coty, manager de Uber en el norte y el oeste de Europa consideró que “si los taxis han optado por la huelga es asunto suyo. El trastorno causado por las huelgas del taxi histórico costará dinero a la gente de Barcelona así como grandes molestias”.

1.200 taxistas de ‘élite’
La plataforma Élite comenzó una tarde de febrero en la que cuatro taxistas comentaban los problemas del sector mientras tomaban unas cañas. Hoy, cuenta con 1.200 miembros en Barcelona (donde hay alrededor de 14.000 taxistas) y extensiones en Valencia, Madrid y Bilbao.
“No estamos constituidos como asociación ni tenemos ninguna vinculación política o sindical. Nos identificamos a través de las camisetas que vendemos para recaudar dinero para carteles”, explica Miguel Medina, representante de Élite.
Su lucha contra los hoteles que cobran comisiones a los taxistas fue lo que les hizo populares. “Cada vez que veíamos que uno llamaba a una emisora en vez de buscar un taxi para sus clientes en la parada, nos acercábamos en grupos de menos de 20 para protestar”, recuerda Medina. Consiguieron que muchos locales respetaran las paradas y asegura que “limpiaron” de taxis piratas la T1 del aeropuerto de El Prat.
“Los sindicatos dicen: ‘Eso ya lo pedimos hace dos años’. Sí, pero no han logrado nada. En cambio, con nosotros los taxistas ven que lo que decimos, lo hacemos”, zanja.

SALUT Y BUEN VIAJE.

 

1 DE JULIOL, NOVA JORNADA HISTÒRICA D'ATUR DEL TAXI DE BARCELONA


Els taxistes de Barcelona hem tornat a sortir ala carrer a protestar, mantenint una aturada del taxi de 24 hores, un cop més contra Über i les aplicacions de mòbil que permeten el transport il · legal de persones. El passat dia 11 de juny es va realitzar una jornada de vaga històrica del taxi a nivell europeu, on les principals ciutats europees es mobilitzaven contra aquest tipus d'aplicacions  com Uber, Cabifity o Blablacar.

Aquest 1 de juliol els treballadors i treballadores del taxi hem tornat a sortir al carrer per defensar els nostres llocs de treball, i per la defensa d'un transport públic segur i controlat. Aquesta jornada del taxi la a secundat el 100 per 100 dels taxistes de l'àrea metropolitana de Barcelona, deixant a la ciutat sense taxis. Una jornada de protesta sense incidents, una manifestació de taxistes que sortia des de plaça Catalunya fins Delegació de Govern al carrer Mallorca.


Des de la secció del taxi de la CNT valorem molt positivament aquesta jornada d'atur del taxi de Barcelona, seguim animant a tots els taxistes a secundar noves mobilitzacions, fins a aconseguir la retirada immediata d'aquestes aplicacions i el negoci del transport il · legal de persones, per la defensa del transport públic segur i col · lectiu.








SALUT I BON VIATGE.